Una qüestió filosòfica

Una qüestió filosòfica entreté el meu pensament. Quines ganes tinc de no pensar-hi, però inevitablement penso. Doncs al meu cap ressonen els crits de la ignorància.

Un pallasso es treu el maquillatge i observa el somriure d'un nen des de la pista, vibra el silenci en espera de la mort d'un acte profund, la imaginació del qual està a punt de desaparèixer sota la carpa. I a l'altra banda del món, un arquer busca una fletxa, disposat a travessar els cels del món amb un poema.

Sorgeix de la meva memòria un record gairebé extingit en el temps, una antiga vivència nostàlgica i trista, però tan important per escriure-la en un tros de paper o en un vell quadern dels que adornen l'escriptori del meu despatx.

No busco una resposta entre els records de l'oblit, ni enaltir la meva ment sota les experiències de la saviesa, ni vull convertir les velles vivències en meravellosos paràgrafs del son. Odio la simplicitat, però vull un moment inalterable de silenci buit d'ornamentació i ple de teranyines.

Recordo múltiples viatges, una ampolla de vi en una nit de desitjos prohibits, un taxi perdut en una ciutat desconeguda a mitjanit, la salutació d'un desconegut que il·lumina la ruta que em porta a un matí perdut al no-res.

Recordo una curta vida anònima dins de l'anonimat, amagat entre els llums de la ciutat, compartint amb estranys la meva vida desconeguda. Sempre buscant ratolins que vomiten poemes i gats que llegeixin novel·les a les matinades, acompanyats per la música de Jazz que sorgeix de la boira dels carrerons.

Soc anònim, però no m'oculto, perquè soc protagonista de les històries que escric i que en llegeixen d'altres que jo no trio. Perquè els meus pensaments no quedaran perduts, encara que viatgin per l'espai i sense cap sentit, i xocaran les paraules, les unes contra les altres, fins a formar la veritat a què jo estic unit, perquè em recordin, m'oblidin o em critiquin.

Perquè la història ho és tot, encara que jo no sigui res. Per tant, no hi haurà perdó per als que no escriguin res, per als que no aportin sentit a la memòria dels sentits. Potser, només la por desperta la història i aixequi els records del passat per no errar novament en l'esdevenir d'un altre pèssim futur.