La guerra

La guerra només provoca mort i destrueix els instruments de la vida. És una indústria temerària, una fàbrica de ruïnes. No hi ha guerres justes, tots els conflictes neixen només de l'odi, de la misèria, de l'ànsia de poder i deixen al seu pas destrucció, mort i desig de venjança. Cal condemnar l'ús de la força com a instrument de pau. El diàleg és l'única arma capaç de garantir a la humanitat un present i un futur de convivència pacífica.

La guerra és mort, ferits, destrucció, epidèmies, gana, famílies desfetes, il·lusions perdudes, caos, pèrdua de civilització… No hi ha res heroic a la guerra per més que la propaganda la glorifiqui, i pensar en la guerra en termes del mateix benefici és deplorable. I, tanmateix, les guerres es fan sempre per guanyar alguna cosa, i la major part de les vegades el benefici pretès és força tangible i material, fins i tot prosaic.

Hi ha morts que indignen i fan mal, i hi ha morts que no incomoden la nostra indiferència. Si de veritat busquem la pau, cal qüestionar què ens fa valorar la vida dels uns i ignorar la vida dels altres. Per què la guerra és una actitud cultural que ens porta a creure que és just i necessari negar la vida de l'altre que transformem en un enemic? La nostra violència és correcta i heroica, mentre que la violència de l'enemic sempre és covard i terrorista.

Podrem algun dia erradicar l'olor de sang d'una matança inútil? Podrem algun dia reorientar totes les nostres energies i talents a reinventar la naturalesa humana tenint com a fi el bé? O només és una altra utopia més?

La veritat és que aquesta societat humana no pot preveure la guerra ni aturar-la. La guerra és molt estúpida, però fem la guerra. El món és estúpid, l'home és estúpid, i n'hem de ser conscients.