La poesia

La poesia és un gènere literari escrit en vers o prosa que es caracteritza per expressar idees, sentiments i històries d'una manera estètica i bonica. Es val de recursos poètics amb què expandeix les fronteres del llenguatge.

Es reconeixen els dots i el talent dels escriptors de poesia per les subtils eleccions de paraules i l'ús de metàfores i rimes que brinden musicalitat a les obres. Les més populars toquen temàtiques relacionades amb l'amor i el romanç, la batalla i l'heroisme i les tradicions d'un poble.

Les grans cultures antigues van desenvolupar estils poètics diferents i particulars, com els haikus al Japó o l'oda a Grècia, que solien estar escrits en vers i donaven importància a l'ús de la mètrica o la rima. A principis del segle XX es va desenvolupar un corrent avantguardista que va ampliar les dimensions de la poesia, amb la incorporació del vers lliure i de nous mecanismes i maneres de relacionar-se amb el llenguatge.

Escriure poesia és una necessitat biològica. Que obliga l'ésser humà, expressar allò que dicta el seu cor. Els somnis, l'existència de la vida, l'amor, la felicitat, la tristesa, és a dir, és una al·lucinació que transporta el pensament humà del món real a l'infinit, a la recerca d'una resposta que, al final, troba a les lletres. La poesia és un compromís amb la llengua i la paraula, on rau la universalitat del pensament humà, que descriu, la història que li ha tocat viure l'home. No eludeix la realitat social, la poesia és una manera d'existir, d'expressar raons ideològiques, que permet l'evolució del gènere humà producte de les seves pròpies accions.

A l’hora d’escometre la lectura d’un poema, hauríem de tenir molt present que no emprenem una lectura informativa. En un text poètic no n’hi ha prou d’entendre el significat de les paraules, perquè a través de les manipulacions que hi practica el poeta les paraules es transformen per modificar poc o molt el sentit universal que tenen al diccionari. Així, per exemple, la música del vers no és pas una decoració del significat, sinó una seva metamorfosi. La música d’un poema, per tant, també és significat en ella mateixa.

Tot plegat vol dir que la lectura d’un poema és una experiència molt més complexa que la lectura d’un article del diari. Ens demana ingenuïtat de disposició, és a dir actitud receptiva, i encara tranquil·litat sense presses. En definitiva, ens demana lentitud. La lectura d’aquests poemes no és una lectura de tren o d’autobús, doncs, però tampoc cal que sigui una lectura de biblioteca especialitzada. Avui dia, la poesia catalana continua sent un gènere literari molt viu i divers. Hi ha una gran quantitat de poetes que encara escriuen en català i que exploren noves formes i gèneres, com ara la poesia visual, la poesia sonora o la poesia digital. La poesia també té un paper important a la cultura popular catalana, i es pot trobar a tot arreu, des del grafiti fins a la música popular. Molts cantautors catalans utilitzen la poesia a les seves lletres, i hi ha una gran tradició de poesia popular a les festes i celebracions catalanes. En definitiva, la poesia catalana és un gènere literari molt ric i divers que ha evolucionat al llarg dels segles i s'adapta als nous contextos històrics i socials. Avui dia, la poesia continua sent un element central a la cultura catalana, i és una forma d'expressió molt valorada i respectada pels ciutadans.

La poesia és un bé cultural que hem de cuidar, ja que en aquesta època de transformació digital no es dona a conèixer gaire. Perquè, com bé va indicar la UNESCO el dia que va establir el Dia Mundial de la Poesia, “la poesia és única per la seva capacitat de parlar a través del temps, l’espai i la cultura”.

Llegeix, escriu i respira poesia.