Miquel Martí i Pol, és un dels poetes més influents del segle XX i, segurament, un dels més grans de la literatura catalana. Amb catorze anys comença a treballar al despatx d’una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa de l’esclerosi múltiple. Els seus poemes en català, d’arrel autobiogràfica, transcendeixen la realitat de l’àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat.
L’amor
Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor?
És, doncs, sols per l’amor que ens creixen
coses als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa sol·licitud: així donaràs vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada