Montcabrera Teatre

Cal donar-li la importància que es mereix al gènere del teatre i que aquest sigui vist com a part de la literatura i no com una cosa adoptada. També, avui més que mai necessitem un teatre social on es denunciï els nefastos governs polítics del món i la corrupció humana en general. Perquè escriure teatre és escriure cap al món, un món real o irreal, però sempre món. Teatre és paraula i com a tal ha d'ocasionar a l'espectador una implosiva reacció de reflexió.

Sovint, els espectadors desconeixem la realitat de tot el procés que hi ha darrere l’obra que acabem de veure, no som conscients de la precarietat i les dificultats amb què han de lluitar moltes companyies de teatre per a poder mostrar les seves creacions i ja no diguem per a fer-les viables. Tots sabem que el món del teatre passa per un moment difícil, hem sentit a parlar de l'IVA cultural, de la baixa assistència a les sales, de companyies de teatre que pleguen o que fan pública les seves queixes o situacions.

El repartiment de la taquilla, els catxets, l’accés als espais escènics i a les subvencions o totes les tasques que moltes companyies han d’assumir i que van més enllà de la creació són alguns dels seus maldecaps. Però aquest col·lectiu, que omple cada temporada de propostes la cartellera i els teatres de Catalunya, no es pensa rendir i tampoc no pensa callar.

Què és el que realment està passant? Amb quins obstacles es troben la majoria de les companyies de teatre a l’hora de tirar endavant els seus projectes? Qui n’és el responsable? I què ha de passar per millorar la situació? A Montcabrera Teatre són conscients que davant la situació actual cal primer de tot ser crítics amb ells mateixos abans de llençar la primera pedra, i ens demostren que amb esforç, cooperació i molt sacrifici es pot avançar. Saben que ningú els vindrà a ajudar, no ho esperen, però són igualment conscients que ningú impedirà que s’ajuntin, s’organitzin i comparteixin les seves inquietuds.

Jo vaig poder gaudir d'una experiència màgica, inoblidable, encantadora, tendre, espectacular, creativa i preciosa. Em refereixo a l’obra de teatre «Històries de la ràdio... Anys 50», a càrrec de la companyia Montcabrera Teatre. Aquest espectacle és una remembrança dels espais icònics de les emissores de ràdio dels anys 50 i 60 del segle passat. Una fantàstica obra, creada per a emocionar, per riure i per reflexionar.

Montcabrera Teatre, moltes gràcies per expressar-vos tan magníficament a través de l'art, per regalar-nos bona cultura i per crear un espectacle tan meravellós com aquest.