Poesia & Filosofia

Sent filòsof, Nietzsche també va ser poeta, ja que va fer del pensament asistemàtic i aforístic una de les seves màximes a través d'un estil poètic captivador.

La filosofia té per objecte la veritat objectiva, que mai no ha estat bella, i la poesia, la cosa bella, que és com dir el fet fals o una veritat relativa i limitada a la mera experiència subjectiva. Hi ha els qui pensen que entre la filosofia (raó) i la poesia (literatura) hi ha una enemistat acèrrima que no pot ser solucionada ni dissimulada, que es comprova en el fet que aquesta última va ser desterrada de la ciutat ideal per part de Plató en la seva obra La República. Així, els intèrprets de Plató, i tots els qui opinen avui com ells, consideren que el poeta s'absenta quan el filòsof apareix i viceversa, de manera que es vol dir que quan un poeta escriu un poema, reflexionant filosòficament, desapareix la poesia; mentre que la tasca filosòfica mai no podrà ser poesia. Jo opino que la filosofia és sinònim de poesia o viceversa. La literatura és el resultat de la raó humana i, com a tal, és construcció humana que brolla de la raó humana; quan es parla d'irracionalisme a la literatura, aquest no és més que de disseny, és a dir, fingit. Per això, jo sempre, intento que hi hagi una relació estreta entre el pensament filosòfic i la poesia. La meva voluntat és intentar conciliar pensament i poesia, unint la paraula filosòfica a la paraula poètica, trobant un estil literari com a vehicle perfecte d'expressió i bellesa. La relació de la poesia i la filosofia en el desenvolupament del pensament humà són l'existència de la raó i el sentiment en tot acte humà. La raó filosòfica per entendre la ciència, i la veritat poètica per entendre l'home en el seu ésser. Aquestes dues disciplines no només es limiten a la mera experiència subjectiva. Si no busquen l'enllaç entre les dues posicions del coneixement. La filosofia cerca el diàleg, amb una connotació cultural, perquè hi resplendeix la veritat, que ajuda l'home a plantejar la seva existència de manera diferent. La poesia insta l'home a lluitar per l'autenticitat i l'originalitat dels sentiments, que desvela els misteris d'un ésser que ho ha viscut tot. Escriure poesia és una necessitat biològica. Que obliga l'ésser humà, expressar allò que dicta el seu cor. Els somnis, l'existència de la vida, l'amor, la felicitat, la tristesa, és a dir, és una al·lucinació que transporta el pensament humà del món real a l'infinit, a la recerca d'una resposta que, al final, troba a les lletres. La poesia és un compromís amb la llengua i la paraula, on rau la universalitat del pensament humà, que descriu, la història que li ha tocat viure l'home. No eludeix la realitat social, la poesia és una manera d'existir, d'expressar raons ideològiques, que permet l'evolució del gènere humà producte de les seves pròpies accions.