Vaig tenir l'oportunitat de poder llegir un fragment del qual segurament esdevindrà un futur llibre de novel·la negra. I ho puc assegurar fermament, perquè el poc que vaig poder llegir em va deixar amb moltíssimes ganes de continuar llegint aquella magnífica història.
L'inici és molt bo, perquè el protagonista ja atrau el lector amb un misteri, amb una vivència del seu passat que encara no coneixem, però que podrem viure un cop ens endinsem a la trama de la història. Des del meu punt de vista, és un començament formidable.
Els personatges són un dels elements més importants en una novel·la, i en aquest cas una novel·la negra. M'encanta com l'autora va descrivint cadascun dels personatges de la història. Molts escriptors es limiten a fer una simple descripció física i freguen bàsicament la seva personalitat, però Txell, obre al personatge, desenvolupa la seva personalitat àmpliament, i això, és fonamental per enganxar el lector i absorbir-lo en la futura trama de la història.
Veig que encara no ha començat la trama, i és lògic, estem al principi d'un tot que encara desconeixem, encara que ja tinguem unes pautes que ens fan preveure una història intrigant.
Quan em fixo en els personatges que habitualment protagonitzen novel·les, moltes vegades sento que són falsos, que els falta un rerefons que els doni matisos. Jo, com a escriptor, però també com a lector, vull veure i crear personatges que semblin reals, que ens puguem identificar amb ells amb relativa facilitat perquè ens recordin a nosaltres mateixos. Perquè de vegades penso que molts autors obliden, deliberadament o no és el menys important, que els seus personatges haurien de ser abans que res humans, que tenen les mateixes necessitats que qualsevol de nosaltres, que senten por, que es preocupen, que prenen bones i males decisions. Aquests detalls els donen realisme i els converteixen en alguna cosa més que un mer motor per explicar una història, els converteix en la mateixa història. Dit això, he observat que la seva manera de descriure'ls els fa realment humans. Per tant, bé! Molt bé!
No sé què més dir. Que Txell continuï amb aquesta història? Per descomptat. Que no se li acudeixi abandonar. Ja que en aquesta futura obra es denota una possible bona feina literària. Per la seva manera d'escriure i per l'extraordinari desenvolupament de la història, ja observable en molt poques paraules, en un petitíssim fragment, en tan sols un inici que tot just acaba d'arrencar. El començament d'una obra literària n'és una de les parts més importants, i ella, l'autora, ho està fent realment bé. Evidentment, el tema de correcció i tipografia caldria polir-lo, però això és el menys rellevant, i més, sabent que és un simple esborrany. Això sí, un esborrany que ja té cos i ànima.
Si us plau, Txell, no abandonis aquesta història tan prometedora i la deixis oblidada en un calaix de l'oblit. Continua amb ella, costi el que costi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada